DENSITAT DE L'AIGUA

Introducció: La densitat de l'aigua líquida és molt estable i varia poc amb els canvis de temperatura i pressió. A la pressió normal (1 atmosfera) , l'aigua líquida té una mínima densitat als 100 °C, on té 0,958 kg/L. Mentres baixa la temperatura, augmenta la densitat (per exemple, a 90 °C té 0,965 kg/L) i eixe augment és constant fins a arribar als 4,0 °C on aconseguix una densitat d'1 kg/L. A eixa temperatura (4,0 °C) aconseguix la seua màxima densitat (a la pressió mencionada) . A partir d'eixe punt, a l'abaixar la temperatura, la densitat comença a disminuir, encara que molt lentament, fins que als 0 °C disminuïx fins a 0,9999 kg/L. Quan passa a l'estat sòlid (a 0 °C) , ocorre una brusca disminució de la densitat passant de 0,9999 kg/L a 0,917 kg/L.

A. Coca-coles amb diferent densitat.

Material: 2 coca-cole: 1 zero i una normal, aigua.

Procediment:
   1. Tirar amb cura les dos coca-coles en els gots amb aigua.
   2. Esperar uns 10 minuts.

Resultats:
En el got de la coca-cola normal la coca-cola es disipa per el got i la zero no, aixo es per la diferencia de densitat per tindre menys sucre.

B. Entre dos aigües.

Material: Ou, Sal, Aigua, Cristal·litzador, Blau de metile.

Procediment:
   1. Omplir el cristal·litzador amb aigua fins a la meitat.
   2. Anyadir gotes de blau de metile.
   3. Ficar sal.
   4. Omplir el cristal·litzador amb aigua dolça sense que es mescle amb la salada.
   5. Posar el ou.

Resultats:
Al tirar el ou l'aigua dolça amortigua la caiguda del ou i es queda flotant entre l'aigua salada i la dolça per la diferencia de densitat entre elles.
C. Movent molècules:

Material: Un got amb aigua calenta, un altre amb aigua freda, comptagotes, blau de metilé.

Procediment:
   1. Amb un comptagotes tirar una gota de clorant a els dos gots.
   2. Esperar 5 minuts.

Resultats:
En el got amb aigua freda el colorant cau en linea recta cap al fons i en el del aigua calenta el colorant s'expandeix per el got. Si tirem mes de un color als gots, en l'aigua calenta es mesclen antes que en la freda.

Bibliografia:
http://es.wikipedia.org/wiki/Mol%C3%A9cula_de_agua#Densidad

TENSIÓ SUPERFICIAL DE L'AIGUA

Objectiu: Comprovar de forma experimental l’existència de la tensió superficial de l’aigua i com afecten alguns factors a la mateixa.

Introducció: L'aigua és un fluid. Les molècules que la formen s'atrauen mútuament i tendixen a romandre unides. Les molècules de la superfície, al no tindre altres per damunt que les atraguen, s'unixen més fortament, formant una espècie de pel·lícula o capa elàstica capaç de sostindre un cos lleuger encara que més dens que l'aigua. Gràcies a la tensió superficial, alguns insectes, com els mosquits, poden caminar sobre l'aigua.

Practica A. Corre pebre, corre.

Material: Cristal·litzador, pebre, sabó líquid.

Procediment:

         1. Omplir el cristal·litzador d’aigua i afegir el pebre.

           2. Agafar un poc de sabó líquid amb el dit i introduïr-lo dins del cristal·litzador.

Resultats:

Si es fica el dit sense sabó no ocorre res en la capa superficial i el pebre es queda al lloc.

SI al contrari, el dit es introduït en sabó el pebre es separa als costats rapidament.

Practica B. Forats en els pols de talc.

Material: Vas de precipitats, pols de talc, sabó líquid.

Procediment: 

   1. Omplir el vas de precipitats amb aigua.

   2. Escampar els pols de talc per la superfície de l'aigua.

   3. Posar una gota de sabó a la punta del dit i introduïr-lo dins de l'aigua.

Resultats:

Al introduir el dit amb sabó, es trenca la tensió superficial i es va formant un forat cada vegada mes gran. Els pols de talc van caent al fons del cristal·litzador.

Practica C. El metall pot surar.

Material: Cristal·litzador, clips, sabó líquid.

Procediment:

   1. Posar aigua en el cristal·litzador.

   2. Deixar reposar l'aigua.

   3. Dipositar a la superfície un clip en forma horitzontal.

   4. Diluir un poc de detergent líquid en aigua i dipositar una gota en el cristal·litzador.

Resultats:

Quan es fica el detergent en el cristal·litzador el clip cau instantaneament al fons a causa de que el detergent a trencat la tensió superficial de l'aigua.

Practica D. L'aigua no es cau d'una moneda.

Material: Vas de precipitats, comptagotes, sabó líquid, dues monedes.

Procediment:

   1. Posar l'aigua en les monedes gota a gota amb un compagotes.

   2. En una moneda comptar les gotes fins que es cau l'aigua.

   3. Formar una cúpula d'aigua en la moneda amb les gotes neccesaries per a que no es trenque.

   4. Afegir una gota de detergent líquid.

Resultats:

La moneda pot aguantar fins a 50 gotes. Al preparar l'altra amb 49 gotes i afegir la gota de detergent líquid, es cau tota l'aigua que conté la moneda.

Practica E. Un vaixell a sabó.

Material: Safa, aigua, un triangle de cartolina, sabó líquid.

Procediment:

   1. Omplir d'aigua la safa.

   2. Posar en un cantó el triangle de cartolina, amb la punta orientada cap al centre.

   3. Banyar la punta d'un dit amb sabó i introduir a l'aigua per darrere de la base del triangle.

Resultats:

Quan es fica el dit amb sabó el triangle de cartolina es desplaça cap al centre fins arribar a l'altre cantó del recipient. D'aquesta manera el triangle pareix un vaixell que funciona amb sabó.

Bibliografia:

- introducció: http://afloteah.wordpress.com/2010/11/24/tension-superficial-del-agua/