OBSERVACIO DE TEIXITS I CEL·LULES AMB EL MICROSCOPI

Objectius

Observar amb el microscopi les mostres en les que treballarem en el laboratori per a vore les cèl·lules que no es poden vore a simple vista.

Material

·         Microscopi

·         Microscopi digital

·         Portaobjectes

·         Cobreobjectes

·         Aigua destilada

·         Lugol

·         Blau de metilé

·         Bisturi

·         Ceba

·         Creïlla

·         Tomaca

·         Paper

·         Pel

·         Pelusa

Procediments

22 i 24 de gener 2013

Vam preparar  tres  portaobjectes , cada un amb un material diferent, un amb paper, un altre amb una pelusa i l’altre amb un pel. Varem ficar una gota d’aigua i despres cubrirem les mostres amb el cobreobjectes  abans de voreu per el microscopi. Despres de seleccionar la zona que voliem, fem les fotos de les tres mostres en el microscopi digital.

29 i 31 de Gener 2013

Per a vore el epiteli de la ceba, en aquesta practica vam necesitar dos portaobjectes, en un la pell de la ceba sense res, i en l’altre la pell de la ceba en blau de metilé. Per a la ceba amb el metilé es tira una gota i dixem reposar la mostra durant 5 minuts i despres netejem en aigua destilada. En  la ceba que no contenia el metilé vam fer la foto amb la cámara digital i l’altra mostra de ceba de color blau amb el microscopi digital.

12 de Febrer de 2013

Com la primera foto amb el blau de metilé estaba massa tenyida vam fer un altra perparacio com l’anterior i una foto per a que es pugera vore millor.

14 de Febrer 2013

Com en les altres practiques preparem un portaonjectes amb el mesocarp de la tomata per a vore els cromoplast de la tomata. Per a conseguir la pasta del mesocarp tenim que rasgar amb el bisturí, i desptres escampar-la al cobreobjecte i fer la foto amb el microscopi.

19 de Febrer 2013

En aquesta practica em vist els amiloplasts de la creïlla, la preparacio es com les demes que ye em fet. Amb el bisturí s’extrau una pasta de la creïlla i despres la escampem per el portaobjectes, fem la preparacio i anem al microscopi digital per a fer la foto.

21 de Febrer de 2013

Per a vore mnillor els amiloplasts de la creïlla vam fer el mateix procediment que el anterior pero aquesta vegada no fiquem aigua sino Lugol i el deixem reposar un poc de temps, els amiloplasts es fan de color negre.

26 de Febrer 2013

Com a ultima practica vam buscar una mostra qualsevol per a obresvar-la en el microscopi, nosaltres vam elelgir una flor de color groc que es trobava en el pati i observarem alguns grans de polen i la pigmentacio groga de els petals.

Resultats

22 i 24 de gener 2013

 PEL 40x

 FIBRES DE PAPER 40x

PELUSA 40x

29 i 31 de Gener 2013

TEIXIT EPITELIAL CEBA 100x

TEIXIT EPITELIAL CEBA AMB BLAU DE METILÉ 100x

12 de Febrer de 2013

 SEGONA FOTO DEL TEIXIT EPITELIAL DE LA CEBA 100x

14 de Febrer 2013

CROMOPLASTS TOMATA 100x

19 de Febrer 2013

AMILOPLASTS CREÏLLA 100x

21 de Febrer de 2013

AMILOPLASTS CREÏLLA AMB LUGOL 100x

26 de Febrer 2013

 PIGMENT GROC D'UN PETAL

GRANS DE POLEN

IDENTIFICACIÓ DE LA SUBSTÀNCIA UTLITZADA PER A ENDOLCIR

OBJECTIU:

El nostre objectiu en aquesta practica es averiguar en quina substància es ha endolcit cada mostra en les quals no sabem quina te cada una.

INTRODUCCIÓ:

Sucre de taula: El sucre de taula normalment consumit correspon a la sacarosa, un disacàrid format per una molècula de glucosa i una de fructosa, que s'obté freqüentment de la canya de sucre o de la remolatxa. La sacarosa s'utilitza per donar un gust dolç als menjars i en la fabricació de confits, pastissos, conserves, begudes alcohòliques i no alcohòliques, entre molts altres productes.

Sacarina:  És un edulcorant artificial, es fa servir en productes com begudes gasoses, caramels, medicines, i pasta de dents.

Mel: Composicio química de la mel,

aigua   - 18%

fructosa -38%

glucosa -31%

sacarosa -1%

maltosa -7,5%

altres sucres - 5%

proteínes i aminoácids- 2 % 

vitamines i  enzims -1%   

minerals -1,5 %         

cendra  - 1,0 %

MATERIAL:

•          3 tubs d’assaig

•          Gradeta

•          Sucre

•          Mel

•          Sacarina

•          Aigua destil•lada

•          Reactiu Fehling A i B

•          Pipeta

•          Pereta de tres vies

•          HCl(àcid clorhídric)

•          Placa d’inducció

•          Pinzes

PROCEDIMENTS:                                               10-1-2013

Em agafat tres mililitres de cada mostra i els hem posat en tres tubs d’assaig, cada un amb una substància diferent i els hem numerat  del 1 al 3.

Despres hem afegit 1 mililitre de Fehling A i 1 mililitre de Fehling B, i hem calfat el tubs d’assaig per a que reaccione el Fehling, i aconseguim aquest resultat. El tercer tub dona positiu, aixo ens indica que es la mel.

15-1-2013

Separem el tub que ha donat positiu a la primera prova, i als dos tubs restants es fa una hidrolisi i es torna a fer la prova del Fehling. El tub 2 dona possitiu, amb aquest resultat sabem que el tub 2 es el sucre i el restant, el primer, es la sacarina.

RESULTATS:

Primera prova

TUB 1	negatiu	No reductor
TUB 2	negatiu	No reductor
TUB 3	positiu	Reductor

Segona prova

TUB 1	negatiu	No reductor
TUB 2	positiu	Reductor

CONCLUSIONS:

Despres de fer totes les proves a les substancies ens dona que el tub tres es la mel perque la glucosa reacciona a la primera prova del fehling, el tub 2 es el sucre perque reacciona a la prova despres de la hidrolisi i l’ultim que queda es la sacarina.

BIBLIOGRAFIA:

http://es.wikipedia.org/wiki/Miel#Composici.C3.B3n_qu.C3.ADmica

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sacarina

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sucre

RECONEIXEMENT DE GLÚCIDS.

OBJECTIU: El nostre objectiu en aquesta practica es identificar glúcids de tiferent tipus, investigar quin dels cuals son reductors i quins no, i desfer un enllaç d’un disacarid mitjancant una hidròlisi.

INTRODUCCIÓ: Els glúcids, carbohidratos, hidrats de carboni o sacàrids són biomolécules compostes per carboni, hidrogen i oxigen. La glucosa, el glucogen i la cel·lulosa són les formes biològiques primàries d'emmagatzemament i consum d'energia; la cel·lulosa forma la paret cel·lular de les cèl·lules vegetals i la quitina és el principal constituent de l'exoesquelet dels artròpodes.

                                                           

TÈCNICA 1. RECONEIXEMENT DE GLÚCIDS.

Materials:

-Glúcids diluïts al 5%                                    

·        Glucosa

·        Fructosa

·        Maltosa

·        Lactosa

·        Sacarosa

·        Midó

-Tubs d’assaig

-Gradeta

-Got de precipitats

-Reactiu de Fehling A i Fehling B

-Lugol

-Pinces de fusta

-HCl diluït 10%

-Placa de inducció

1. Investigació de glúcids reductors.

Procediments:

1.    Hem posat 3ml de cada glúcid i l’aigua en cada un dels tubs d’assaig.

2.    Despres anyadim als tubs el Fehling A i el Fehling B.

3.  A continuaciò calfem les provetes amb la paca d’inducció i dins d’una olla amb aigua bollint i observem els resultats.

Resultats:

Substància	Aigua	Glucosa	Maltosa	Lactosa	Fructosa	Sacarosa	Midó
Resultat de la prova	-	+	+	+	+	-	-
Reductor	NO	SI	SI	SI	SI	NO	NO

Conclusions:

- Els glúcids: Glucosa, Maltosa, Lactosa i Fructosa, son reductors perque reaccionen a la prova del Fehling A i B al convertirse de color blau.

2. INVESTIGACIÓ DE GLÚCIDS NO REDUCTORS.

Procediments:

1.    Hem agafat 3 tubs d’asaig, 2 amb 3 ml de sacarosa i un amb 3 ml d’aigua destil·lada i fem una mesura de PH.

2.    Despres Hem anyadit als tubs 10 gotes de HCl 10% i mesurem el PH dels tubs 1 i 2.

3.    Es calfen durant 5 minuts i els hem deixat refredar amb la ajuda de l’aigua de la aixeta.

4.    Al final li els hem fet la prova del Fehling A i B als 3 tubs, mesurar el PH i calfar el tubs durant 1 minut.

Resultats:

Els tubs 1 i 2 donen negatiu a la prova del Fehling A i B mentre que el 3 dona positiu.

Conclusions:

En el tub 3 es trenca l’enllaç del disacarid perque es ha sotmes a una hidrólisi acida, i dona positiu a la prova del fehling al separarse la fructosa i la glucosa.

3.Investigació de polisacarids.

Procediments:

1.   Com en la primera practica hem agafat 3 ml de cada mostra en cada tub de assaig.

2.   Finalment li hem anyadit 5 gotes de Lugol a cada un dels tubs d’assaig.

Resultats:

Substancia	Aigua	Glucosa	Maltosa	Lactosa	Fructosa	Sacarosa	Midó
resultat de la prova	-	-	-	-	-	-	+
polisacarid	NO	NO	NO	NO	NO	NO	SI

Conclusions:

El midó es un polisacarid perque recciona al lugol, no com els altres glúcids.

Bibliografia:

http://es.wikipedia.org/wiki/Gl%C3%BAcido