OBJECTIU: El nostre objectiu en
aquesta practica es identificar glúcids de tiferent tipus, investigar quin dels cuals
son reductors i quins no, i desfer un enllaç d’un disacarid mitjancant una
hidròlisi.
INTRODUCCIÓ: Els glúcids,
carbohidratos, hidrats de carboni o sacàrids són biomolécules compostes per
carboni, hidrogen i oxigen. La glucosa, el glucogen i la cel·lulosa són les
formes biològiques primàries d'emmagatzemament i consum d'energia; la
cel·lulosa forma la paret cel·lular de les cèl·lules vegetals i la quitina és
el principal constituent de l'exoesquelet dels artròpodes.
TÈCNICA 1.
RECONEIXEMENT DE GLÚCIDS.
Materials:
-Glúcids
diluïts al 5%
·
Glucosa
·
Fructosa
·
Maltosa
·
Lactosa
·
Sacarosa
·
Midó
-Tubs
d’assaig
-Gradeta
-Got
de precipitats
-Reactiu
de Fehling A i Fehling B
-Lugol
-Pinces
de fusta
-HCl
diluït 10%
-Placa
de inducció
1.
Investigació de glúcids reductors.
Procediments:
1. Hem posat 3ml de
cada glúcid i l’aigua en cada un dels tubs d’assaig.
2. Despres anyadim als
tubs el Fehling A i el Fehling B.
3. A continuaciò
calfem les provetes amb la paca d’inducció i dins d’una olla amb aigua bollint
i observem els resultats.
Resultats:
|
Substància
|
Aigua
|
Glucosa
|
Maltosa
|
Lactosa
|
Fructosa
|
Sacarosa
|
Midó
|
|
Resultat de la prova
|
-
|
+
|
+
|
+
|
+
|
-
|
-
|
|
Reductor
|
NO
|
SI
|
SI
|
SI
|
SI
|
NO
|
NO
|
Conclusions:
-
Els glúcids: Glucosa, Maltosa, Lactosa i Fructosa, son reductors perque
reaccionen a la prova del Fehling A i B al convertirse de color blau.
2.
INVESTIGACIÓ DE GLÚCIDS NO REDUCTORS.
Procediments:
1. Hem agafat 3 tubs
d’asaig, 2 amb 3 ml de sacarosa i un amb 3 ml d’aigua destil·lada i fem una
mesura de PH.
2. Despres Hem anyadit
als tubs 10 gotes de HCl 10% i mesurem el PH dels tubs 1 i 2.
3. Es calfen durant 5
minuts i els hem deixat refredar amb la ajuda de l’aigua de la aixeta.
4. Al final li els hem
fet la prova del Fehling A i B als 3 tubs, mesurar el PH i calfar el tubs
durant 1 minut.
Resultats:
Els
tubs 1 i 2 donen negatiu a la prova del Fehling A i B mentre que el 3 dona
positiu.
Conclusions:
En
el tub 3 es trenca l’enllaç del disacarid perque es ha sotmes a una hidrólisi
acida, i dona positiu a la prova del fehling al separarse la fructosa i la
glucosa.
3.Investigació
de polisacarids.
Procediments:
1.
Com en la primera practica hem agafat 3 ml de cada
mostra en cada tub de assaig.
2.
Finalment li hem anyadit 5 gotes de Lugol a cada un
dels tubs d’assaig.
Resultats:
|
Substancia
|
Aigua
|
Glucosa
|
Maltosa
|
Lactosa
|
Fructosa
|
Sacarosa
|
Midó
|
|
resultat
de la prova
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
+
|
|
polisacarid
|
NO
|
NO
|
NO
|
NO
|
NO
|
NO
|
SI
|
Conclusions:
El
midó es un polisacarid perque recciona al lugol, no com els altres glúcids.
Bibliografia:
http://es.wikipedia.org/wiki/Gl%C3%BAcido
